Disciplines

 

 

 

 

KICK-BOXING   MUAY-THAI BOXA XINESA  
 K.B. Oriental  M.T Fight                 Freestyle
 K.B. Americà    
 K.B. Light-contact    
 K.B. Semi-contact    
 K.B. Defensa personal           
 K.B. Grappling    
 K.B Defensa personal    

 

 

hpcat

KICK-BOXING

Origen: Japó

A mitjans dels anys seixanta el japonès Kurosaki, practicant de Karate Kiokushinkaï viatja a Tailàndia i descobreix el Muay-Thaï. A la seva tornada al Japó decideix barrejar les seves tècniques de Karate amb les del Muay- Thaï, suprimint els cops de colze i genoll, naixent un nou esport denominat kick (patejar) boxing (boxejar).
En busca d’ adversaris per als nous practicants de Kick-Boxing japonesos, es buscant campions de karate, Sabate, Full-Contact, etc. Entre els estrangers que mes èxits van aconseguir, destaquen el francès practicant de Sabate, Christian Guillaume, que en 1969 va aconseguir quatre victòries i dos nuls. Y el americà Benni “The Jet” Urquidez que en 1977 guanyaria a Tatsuyuki Suzuki per k.o. en quatre assalts. Suzuki va esta considerat invatut al posseir 126 combats amb 126  victòries, 122 per k.o.
En 1973 Urquidez y Howard Hanson van crear la W.K.A. (Associació Mundial de Karate), canviant anys desprès la “K” de karate per la de Kick-Boxing.
Els campions mes coneguts son Rob Kaman, Benni Urquidez, Dennos Alexio i Ernesto Hoost.
Reglament: Els cops de puny i cama estan autoritzats per sobre de la cintura, els escombrats i low-kicks (cops amb la cama a la cuixa) estan autoritzats.
Els combats amateurs és celebren a tres assalts, i els professionals passen dels cinc assalts, 10 en  Campionats d’Europa i 12en el campionat del Món, amb un descans d’un minut entre assalt.
Els cops amb la cama a la cuixa (low-kick) solen marcar la diferència en els combats.
Indumentària: Pantalons curts, guants,protector per la boca i genitals, en combats femenins han de portar protector de pit, i botins (opcionals en professionals).
Comentari: És el sistema més practicat , ja que el low-kick és practica també a Àsia, part d’Europa i Amèrica.
 

FULL-CONTACT

Altres noms: Boxa Americana, Kick-Boxing Amèrica i Karate al k.o.
Origen: E.E.U.U.
En setembre de 1974, el promotor americà Mike Anderson, organitza els primers campionats del Món de Full-Contact entre una selecció Europea i una Americana a tres assalts.
Els difusors principals van ser Bill Wallace i Joe Lewis. La primera Associació americana que va agrupar a tots els karateques i taekwondoques va ser la P.K.A. (Associació Professional de Karate). Aquesta associació  va funcionar exclusivament a Amèrica fins 1976, any en el qual el hispano-francès Dominique Valera el va introduir en Europa via França. En Suïssa és va crear la E.P.K.A. (versió Europea de la P.K.A.) per els hispano-suïssos Cañabate, actualment transformada en I.S.K.A. (Internacional Sport Kick-Boxing Associació).
Els campions més coneguts són : Will Wallace, Jean Yves Theriaoult i Rick Roufus.
Reglament: Els cops de puny i cama estan autoritzats per sobre de la cintura i els escombrats exteriors. En alguns organismes és obligatori donar 8 cops de cama per assalt. 
Els combats és celebren a tres assalts de dos minuts en amateur i a partir de cinc assalts en professional. 10 assalts per un títol Europeu i 12 un Mundial, amb un minut de descans entre assalts.
Indumentària: Pantaló llarg, protectors per les cames, botins, guants, protector per la boca i genitals.
Comentari: Al ser un sistema sense donar cops a les cames (regles asiàtiques) no és practica a l’ Àsia.

MUAY-THAÏ

 Altres noms: Boxa thaï, Thaï-Boxing.

Origen: Tailàndia.
És tenen dades de que en 1411 ja és practicava una forma rudimentària de Muay-Thaï, fent-se els combats en un cercle fet al terra, s’utilitzava una conxa de mar com a protector de genital i unes benes en las mans com a única protecció.
Considerat com un Art Marcial, la BOXA DELS 8 COPS (dos colzes, dos genolls, dos cames, dos punys) és practicat per més de 100.000 professionals a Thailàndia.
Alguns dels organismes més reconeguts són I.F.M.A., W.H.T.C., I.A.M.T.F.
A Europa  els holandesos Jan Plas i Tom Harrick van ser el que van introduir aquest esport a mitjans dels anys 70.
Els campions més reconeguts són : El mític Samat Payakaroom, Pud Pad Noi, Kronsak, Diesel Noi, Rob Kaman i Ramon Dekker.
Reglament: Autoritzats els cops de puny i cames per sobre de la cintura, low-kick, colzes, genolls, escombrats i projeccions.
Els combats amateurs és celebren a 5 assalts de 2 minuts i els professionals a un màxim de 5 assalts de 3 minuts amb dos minuts de descans entre assalts.
Indumentària: Pantalons curts, protector de boca i genitals,i guants.
Comentari: És l’únic sistema que té un vall cerimonial abans del combat conegut com a Ram Muay, i l’ únic que durant el combat és celebra amb música.

BOXA XINESA

 Origen: Xina

La Boxa Xinesa és remunta al famós temple de Shaolin d’on surten diferents sistemes de defensa personal, que barregen amb els sistemes de combat del exèrcit, tant amb armes com  sense elles.
Regles: Les diferents modalitats esportives actuals és realitzen tant en tatami com a un ring. Existeixen diferents nivells, de menys contacte, de ple contacte, de combat en peu, amb projeccions i de lluita en el terra. 
Las categories de pes són 50, 55, 60, 65, 70, 75, 80, 85, 90 i més de 90 kg.
Els combats amateurs són de tres assalts de dos minuts, els de amateur d’ elit són de quatre o cinc assalts de dos minuts i els professionals pactats de cinc assalts de tres minuts, dos assalts de cinc minuts o tres assalts de cinc minuts.

hpcas

KICK-BOXING

Origen: Japón.
A mediados de los años setenta el japonés Kurosaki, practicante de Karate Kiokushinkai viaja a Tailandia y descubre el Muay-Thai. A su regreso a Japón decide mezclar sus técnicas de Karate con las del Thai eliminando los golpes de codo y rodilla, naciendo un nuevo deporte denominado Kick (patear) Boxing (boxear).
En busca de nuevos adversarios para los nuevos practicantes de Kick-Boxing japoneses, se buscan campeones de Karate, Sabate, Full-Contact, etc. Entre los extranjeros que mas éxitos consiguieron destacan el francés practicante de Sabate, Christian Guillaume, que en 1969 consiguió cuatro victorias y dos nulos. Y el Americano Benni “The jet” Urquidez que en 1977 vencería a Tatsuyuki Suzuki por k.o. en cuatro asaltos. Suzuki estaba considerado invencible al poseer 126 combates con 126 victorias, 122 por k.o.
En 1973 Urquidez y Howard hanson crearon la W.K.A. (Asociación Mundial de Karate), cambiando años después la “K” de Karate por la de Kick-Boxing.
Los campeones mas conocidos son Rob Kaman, Benni Urquidez, Dennos Alexio y Ernesto Hoost.
Reglas: Los golpes de puño y pierna están autorizados por encima de la cintura, los barridos y low-kicks están autorizados.
Los combates amateurs se celebran a tres asaltos, mientras que los profesionales pasan de cinco asaltos, 10 Campeonato de Europa y 12 el C. Mundo, con un descanso de un minuto entre asaltos.
La patada en las piernas (Low-Kick) suele marcar la diferencia en los combates.
Indumentaria: Pantalón corto, guantes, bucal, coquilla y botines (opcional en profesionales).
Comentario: es el sistema más difundido, puesto que con el low-kick también se practica en Asia, parte de Europa y América.

FULL-CONTACT

Otros nombres: Boxeo Americano, Kick-Boxing Americano, Karate al k.o.
Origen: EE.UU.
En septiembre de 1974, el promotor americano Mike Anderson organiza los primeros campeonatos del Mundo de Full-Contact entre una selección europea y una americana a tres asaltos.
Los difusores principales fueron Bill Wallace y Joe Lewis. La primera asociación americana que agrupo a todos los karatekas y  taekwondokas fue la P.K.A. (Asociación Profesional de Karate). Esta asociación funciono exclusivamente en América hasta 1976, año en el cual el hispano-francés Dominique Valera la introduce en Europa vía Francia. En Suiza se crea la E.P.K.A. (versión Europea de la P.K.A.) por los hispano-suizos Cañabate, actualmente transformada en I.S.K.A. (Internacional Sport Kick-Boxing Asociación).
Los campeones mas conocis son Bill Wallace, Jean Yves Theriaoult y Rick Roufus.
Reglas: los golpes de puño y pierna están autorizados por encima de la cintura y los barridos exteriores. En algunos organismos se debe de dar 8 patadas por asalto.
Los combates se celebran a tres asaltos de dos minutos en amateur y a partir de cinco asaltos en profesional. 10 asaltos para un titulo aueropeo y 12 un mundial, con un minuto de descanso entre asaltos.
Indumentaria: Pantalón largo, espinilleras, botines, guantes, bucal y coquilla.
Comentario: Al ser un sistema de patadas en las piernas (reglas asiáticas) no esta difundido en Asia.
 

MUAY-THAI

Otros nombres: Boxeo Thai, Thai-Boxing.
Origen: Tailandia.
Se tienen datos de que en 1411 ya se practicaba una forma rudimentaria de May-Thai, celebrándose los combates en un circulo dibujado en el suelo, utilizándose una concha de mar como coquilla y un vendaje en las manos como toda protección.
Considerado como un Arte Marcial, el BOXEO DE LOS 8 GOLPES (dos codos, dos rodillas, dos piernas, dos puños) es practicado por más de 100.000 profesionales en Tailandia.
Algunos de los organismos más conocidos son I.F.M.A., W.H.T.C., I.A.M.T.F.
En Europa los holandeses Jan Plas y Tom Harrick fueron los introductores a mediados de los años 70.
Los campeones mas conocidos son el mítico Samat Payakaroom, Pud Pad Noi,Krosank, Diesel Noi, Rob Kaman y Ramón Dekker.
Reglas: Autorizados los golpes de puño y pierna por encima de la cintura, low-kick, rodillazos, codazos, barridos y proyecciones.
Los combates amateur se celebran a  5 asaltos de 2 minutos y los profesionales a un máximo de 5 asaltos de 3 minutos  con dos minutos de descanso entre asaltos.
Indumentaria: Pantalón corto, coquilla, guantes y bucal.
Comentario: Es el único sistema que tiene un baile ceremonia antes del combate conocido como Ram Muay, y el único que durante el combate se celebra con música.

BOXEO CHINO

Origen: China.
El Boxeo Chino se remonta al famoso templo de Shaolin, de donde salen diferentes sistemas de defensa personal, que se mezclan con los sistemas de combate del ejercito, tanto con armas con sin ellas.
Reglas: Las diferentes modalidades deportivas actuales se realizan tanto en tatami como en ring. Existen diferentes niveles, de menos contacto, de pleno contacto, de combate de pie, con proyecciones y de lucha en el suelo.
Las categorías de peso son 50, 55, 60, 65, 70, 75, 80, 85, 90 y más de 90 kilos.
Los combates amateurs son de 3 asaltos de dos minutos, los amateurs elite cuatro o cinco asaltos de dos minutos y los profesionales pactados de cinco asaltos de tres minutos, dos asaltos de cinco minutos o tres asaltos de cinco minutos.